Total de visualitzacions de pàgina:

PRESENTACIÓ

Som Antoni i Carlos, alumnes de l’assignatura “Iniciació a l'educació literària i lingüística" de la Capacitació de Valencià a la Universitat Catòlica de València. Anem a enfocar el nostre blog com una ferramenta d'ajuda destinada a alumnes de parla anglesa de l'ESO i el Batxillerat que cursen l'assignatura de Valencià.


dilluns, 9 de gener del 2012

Activitat 9: Avaluació

   Esta és l'última de les activitats d'un total de 9.  Per a saber que penseu del blog, de les preguntes... volem que ens doneu la vostra opinió. Els vostres comentaris no serviràn per criticar-vos, més bé al contrari, és una crítica constructiva per a millorar nosaltres com a professors i el blog com a ferramenta d'aprenentatge.
 
Exercici: elabora una avaluació sobre el blog. Pots parlar dels següents apartats: la metodologia, els objectius, la classe, la temporalització, els professors, les tutories, els enllaços, les activitats, què t'ha agradat més i menys, què canviaries, què eliminaries, etc. Extensió 100-150 paraules. El 9 de març de 2012 l'esposaràs a classe.

dilluns, 26 de desembre del 2011

Activitat 8: La televisió

   A la Comunitat Valenciana tenim diverses cadenes de televisió; hi ha autonòmiques i comarcals on es parla en valencià. La més popular és Canal 9, i Punt 2 posseeix més programes en valencià i és més cultural. La televisió comarcal de La Costera és Comarcal TV. A Catalunya també hi ha moltes, no en llengua valenciana sinó en catalana; la TV3 és la més important, després el Canal 33 i el Canal Super3 (infantil).
   Si voleu consultar l'oratge, les notícies, la programació, les sèries o els esports, ací vos deixem un parell d'enllaços:






   Trau la llengua és un programa molt divertit i molt interesant que cada setmana recull pels pobles i participacions de la gent al seu Facebook (https://www.facebook.com/traulallengua) paraules d'una temàtica (expressions populars, gastronomia, astres, música, literatura...). T'explica l'origen i evolució de la paraula, expressions populars, ús que se li dóna, modificacions en la forma d'escriure-la o pronunciar-la segons la zona geogràfica, trava llengües... 
   El presenta Eugeni AlemanyTrau la llengua i es retransmeteix a Canal 9, els diumenges a les 21:30. De veritat que és un bon programa d'entreteniment i curiós. Este és el seu enllaç:






Exercici: mira l'oratge a qualsevol de les cadenes anteriors i exposa el 2 de març de 2012 en valencià el temps que farà esta setmana a Espanya. Pots utilitzar la pissarra digital, murals...


Títols acadèmics del valencià

   Enhorabona per l'esforç que esteu fent per aprendre esta llengua tant fluïda com rica en matisos i cultura. Vos animem a que es plantegeu  aconseguir qualsevol dels certificats de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) o dels nivells  de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). Estos títols acrediten de forma acadèmica que sabeu comprendre, parlar i escriure en valencià, compten com a crèdits de lliure elecció a les universitats, estan reconeguts per la Conselleria d'Educació i seria la recompensa que vos meresqueu.
   Consulteu estes webs per a més informació:

Si voleu presentar-vos a estes proves, estes webs contenen exercicis molt útils:

I si teniu cap dubte o voleu preguntar-nos envieu-nos un e-mail.

Flexió verbal

   La flexió verbal és el procés en què s'obté diferents formes d'un verb i els morfemes gramaticals que intervenen en la flexió, els morfemes flectius. En realitat, el que fa la flexió amb radical (nominal, verbal, adjectival...) és actualitzar-lo com a mot, és a dir, convertir una forma abstracta, emmagatzemada al lexicó en un mot susceptible d'aparèixer en un enunciat lingüístic.
   En estes adreces teniu més informació i exemples:

   Volem fer un reconeixement a Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoià22 d'agost de 1911 - València13 de gener del 2000), narrador i gramàtic valencià, creador d'un dels més importants treballs de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de la estandardització i normativització del valencià al País Valencià. És autor del llibre "La flexió verbal", el cual és molt útil si teniu cap dubte respecte al tema.

Pronoms febles

   Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per a denotar la mateixa idea que un nom o una expressió que s'ha dit abans. Tots són monosíl·labs, ja que altrament no podrien ser àtons, puix que en català només poden ser àtons els mots monosil·làbics. 
   Que siguin àtons o febles significa que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, és a dir, sempre s'hi han de situar immediatament al davant o al darrere, mai no van sols o acompanyant algun altre element de la frase. 
   El conjunt format pel verb i el pronom o pronoms febles que el segueixen es pronuncia amb un únic accent tònic (el del verb); en canvi, el pronom o pronoms febles que precedeixen el verb es pronuncien formant bloc amb el mot que tenen al davant o bé amb el verb. Sigui com sigui, els clítics (excepte en les variants dialectals del mallorquí i del rossellonès) no tenen mai accent: per això diem, doncs, que són febles o àtons.
   Els pronoms febles de la llengua catalana són els següents:
  • em
  • et
  • es
  • el
  • la
  • els
  • les
  • en
  • ho
  • li
  • hi
  • ens
  • us
    En estes webs teniu més informació i exemples:

Activitat 7: Festa al carrer

   Espanya és coneguda a tot el Món per la festa, el vi, el bon menjar i les dones. A la Comunitat Valenciana, les festes més importants són: Els Moros i Cristians, Les Falles a la província de València, La Magdalena a la de Castelló i Les Fogueres a Alacant.
Els Moros i Cristians
   Són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre moros i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors. Les festes més reconegudes són les festes de Moros i Cristians d'Alcoi (1604), al voltant de les festes de Sant Jordi, i les més antigues les de Cocentaina. Cal destacar també les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (1700) en honor a Santa Marta amb el seu desembarc que té el títol de festa d'interès internacional.

   L'organització de la festa corre a càrrec de les Filades (en algunes poblacions anomenades Comparses que, lògicament, poden ser mores o cristianes. Durant tot un any es preparen els vestits i engalonaments per a la festa, així com les armes de foc que, tot i que són fictícies, son molt sorolloses. Tot açò ompli les localitats que celebren la festa de color i de soroll.
   També s'ha d'esmentar la utilització de la pólvora que acompanya a les ambaixades.
Les falles
   Són la setmana de festa de la ciutat de València durant les quals es planten i es cremen les falles. L'origen de la festa es pagà, es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l'any anterior. La seua cremada significava l'alliberament d'estos fets o poder ensanyar-se en ells.

   Es caracteritzen fonamentalment perquè es planten als carrers monuments o escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i cartró, malgrat que avui dia es fan majoritàriament de poliestirè i fusta. Aquests monuments han d'estar plantats abans del dia 16 de març de matí (nit del 15 de març, la Plantà) i es cremen quatre dies després, la nit del dia de Sant Josep (19 de març), a la mitjanit (nit de la cremà).

   Les falles es caracteritzen també per la massiva presència de música, en forma de bandes de música pels carrers, i de coets, i a tothora. Moltes activitats s'organitzen pels casals fallers. Els fallers s'engalanen amb una vestimenta tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col·loquialment denominat panderola pel seu color negre) o cada dia més freqüentment amb el vestit de Saragüells.


Les Festes de la Magdalena
   Són les festes majors de Castelló de la Plana. Es commemoren els orígens de la ciutat, en record històric del trasllat de la ciutat de la muntanya al pla fèrtil. Molt més tard ha tingut influència de les falles i es planten gaiates a la ciutat.
   Se celebren el tercer dissabte de quaresma, en l'actualitat diumenge, i se celebra un pregó, una desfilada de penitents, una desfilada de gaiates, però l'acte central es la romeria de les canyes". En aquesta romeria pugen a l'Ermitori de la Magdalena, acte simbòlic on els castellonencs es reafirmen com a poble. Tenen una duració de nou dies.
Han sigut declarades d'interès turístic internacional en 2010.
Les Fogueres de Sant Joan
   És la Festa Major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional, els seus orígens són molt remots ja que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguer amb l'arribada del solstici d'estiu, es perd en la nit dels temps, i és comú a totes les celebracions de la Nit de Sant Joan (23 de juny).
   Aquestes festes organitzades amb les peculiaritats actuals daten del 1928, basades en les Falles de València, en les quals havia participat anteriorment. Amb el pregó es donen per iniciats els festejos, es planten les fogueres, monuments artístics policromats de cartró de pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del 20 de juny i es cremen al cap de quatre dies després de llançar-se des del puig del Benacantil, on es troba el Castell de Santa Bárbara, una monumental palmera de Focs Artificials que és visible des de gran part de la ciutat i la major part de la Costa Blanca.
   La festa compta amb la seua reina, la Bellea del Foc elegida entre les que foren 'Belleses' de cadascun dels 90 districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la cremà de les fogueres es celebra un concurs de focs artificials i traques lluminoses que es disparen des de la Platja del Postiguet.
 En estes webs podeu trobar més informació:
 A més, cada poble té les seues "Festes Patronals" que són les festivitats que es celebren en honor al patró del poble, és a dir, el Sant al qual el poble li té devoció. 


Exercici: fes un escrit en valencià sobre una festa del teu poble o país i el 24 de febrer de 2012 a classe la llegiràs als teus companys.

Activitat 6: Música mestre

   La música és l'art que es manifesta en l'organització dels sons i els silencis en el temps. És l'art de la generació, manipulació i combinació –en simultaneïtat o en successió— dels sons, produïts per veus humanes o per instruments, a la recerca de la bellesa formal i/o de l'expressió d'emocions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats d'unitat, continuïtat i coherència.

   La Comunitat Valenciana és famosa a tota Espanya per les "Bandes de música" dels pobles i agrupacions de tabalets i dolçaines anomedades "Muixerangues". A més a més, posseeix nombrosos grups musicals i cantautors.

Archivo:Banda de Música La Lira de Monforte - Año 1982.jpg

   Ací vos presentem alguns dels artistes musicals, importants per composar en valencià i català. Alguns d'ells han marcat una etapa en la cultura valenciana i catalana, sent molt estimats per la societat. Teniu la seua bibliogràfia a la Wikipedia i els vídeos de les cançons que més ens agraden d'ells:

 

   És fàcil tindre problemes amb la lletra de les cançons, no vos preocupeu, en estos enllaços podeu consultar-les:

Exercici: dugueu el 17 de febrer de 2012 una cançó en valencià o català, en un CD, DVD, pen-drive..., la lletra en paper i canteu-la a classe de forma individual o en grup fins a 3 persones.