Espanya és coneguda a tot el Món per la festa, el vi, el bon menjar i les dones. A la Comunitat Valenciana, les festes més importants són: Els Moros i Cristians, Les Falles a la província de València, La Magdalena a la de Castelló i Les Fogueres a Alacant.
Els
Moros i Cristians
Són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre
moros i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que
tingueren lloc en els anys posteriors. Les festes més reconegudes són les
festes de Moros i Cristians d'Alcoi (1604), al voltant de
les festes de Sant Jordi, i les més
antigues les de Cocentaina. Cal destacar també les festes
de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (1700) en honor a Santa Marta amb el seu desembarc
que té el títol de festa d'interès internacional.
L'organització
de la festa corre a càrrec de les Filades (en algunes poblacions
anomenades Comparses que, lògicament, poden ser mores o cristianes.
Durant tot un any es preparen els vestits i engalonaments per a la festa, així
com les armes de foc que, tot i que són fictícies, son molt sorolloses. Tot açò
ompli les localitats que celebren la festa de color i
de soroll.
També
s'ha d'esmentar la utilització de la pólvora que acompanya a les ambaixades.
Les
falles
Són la setmana de festa de la ciutat de València durant les quals
es planten i es cremen les falles. L'origen
de la festa es pagà, es començaren a cremar figuretes que representaven
persones o fets de l'any anterior. La seua cremada significava l'alliberament
d'estos fets o poder ensanyar-se en ells.
Es
caracteritzen fonamentalment perquè es planten als carrers monuments o
escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i
cartró, malgrat que avui dia es fan majoritàriament de poliestirè i fusta.
Aquests monuments han d'estar plantats abans del dia 16 de març de matí (nit
del 15 de març, la Plantà) i es cremen quatre dies després, la nit del dia de
Sant Josep (19 de març), a la mitjanit (nit de la cremà).
Les
falles es caracteritzen també per la massiva presència de música, en forma de
bandes de música pels carrers, i de coets, i a tothora. Moltes activitats
s'organitzen pels casals fallers. Els fallers s'engalanen amb una vestimenta
tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats,
i pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot
ser un brusó i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col·loquialment
denominat panderola pel seu color negre) o cada dia més freqüentment amb el
vestit de Saragüells.
Les Festes de la Magdalena
Són les festes majors de Castelló de la Plana. Es commemoren els orígens de la ciutat, en record històric del trasllat de la ciutat de la muntanya al pla fèrtil. Molt més tard ha tingut influència de les falles i es planten gaiates a la ciutat.
Se celebren el tercer dissabte de quaresma, en l'actualitat diumenge, i se celebra un pregó, una desfilada de penitents, una desfilada de gaiates, però l'acte central es la romeria de les canyes". En aquesta romeria pugen a l'Ermitori de la Magdalena, acte simbòlic on els castellonencs es reafirmen com a poble. Tenen una duració de nou dies.
Han sigut declarades d'interès turístic internacional en 2010.
Les Fogueres de Sant Joan
És la Festa Major d'Alacant,
declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional, els seus orígens són
molt remots ja que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguer amb
l'arribada del solstici d'estiu, es perd en la nit dels temps, i és comú a
totes les celebracions de la Nit de Sant Joan (23 de juny).
Aquestes
festes organitzades amb les peculiaritats actuals daten del 1928, basades en
les Falles de València, en les quals havia participat anteriorment. Amb el
pregó es donen per iniciats els festejos, es planten les fogueres, monuments
artístics policromats de
cartró de pedra i fusta de profunda càrrega satírica,
en la nit del 20 de juny i es cremen al cap de quatre dies després de
llançar-se des del puig del Benacantil, on es troba el Castell de Santa Bárbara,
una monumental palmera de Focs Artificials que és visible des de gran part de
la ciutat i la major part de la Costa Blanca.
La
festa compta amb la seua reina, la Bellea del Foc elegida entre les que foren
'Belleses' de cadascun dels 90 districtes i és la representació viva de la
festa. En els dies posteriors a la cremà de les fogueres es celebra un concurs
de focs artificials i traques lluminoses que es disparen des de la Platja del
Postiguet.
En estes webs podeu trobar més informació:
A més, cada poble té les seues "Festes Patronals" que són les festivitats que es celebren en honor al patró del poble, és a dir, el Sant al qual el poble li té devoció.
Exercici: fes un escrit en valencià sobre una festa del teu poble o país i el 24 de febrer de 2012 a classe la llegiràs als teus companys.
