Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per a denotar la mateixa idea que un nom o una expressió que s'ha dit abans. Tots són monosíl·labs, ja que altrament no podrien ser àtons, puix que en català només poden ser àtons els mots monosil·làbics.
Que siguin àtons o febles significa que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, és a dir, sempre s'hi han de situar immediatament al davant o al darrere, mai no van sols o acompanyant algun altre element de la frase.
El conjunt format pel verb i el pronom o pronoms febles que el segueixen es pronuncia amb un únic accent tònic (el del verb); en canvi, el pronom o pronoms febles que precedeixen el verb es pronuncien formant bloc amb el mot que tenen al davant o bé amb el verb. Sigui com sigui, els clítics (excepte en les variants dialectals del mallorquí i del rossellonès) no tenen mai accent: per això diem, doncs, que són febles o àtons.
Els pronoms febles de la llengua catalana són els següents:
|
|
En estes webs teniu més informació i exemples:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada